Caracterització molecular de mecanismes de resistència als antibiòtics
L'augment de la resistència als antibiòtics és un problema de salut global relacionat amb una morbi-mortalitat elevada.
La resistència als antibiòtics és una greu amenaça per a la salut pública mundial. A la pràctica diària del laboratori es realitza la detecció de resistència fenotípica, que requereix el cultiu de bacteris i la prova de creixement en presència d'agents antibiòtics.
Els mètodes de diagnòstic molecular es poden fer servir alhora que les proves fenotípiques per obtenir informació addicional, com el gen que confereix resistència o la mutació subjacent a un fenotip de resistència. Aquesta informació es pot fer servir per interpretar els perfils de mecanismes de resistència a antibiòtics i comprendre millor l'aparició global de certs mecanismes de resistència.
El coneixement de tots aquests mecanismes és important per al control de la resistència als antibiòtics, així com per a l'ús de la teràpia antibacteriana basada en noves molècules.
Detecció de soques multiresistents durant l’ultim any
Proves rellevants realitzades
- Detecció de betalactamases d'espectre estès i cabepenemasses directament de mostra clínica.
- Caracterització de les bases moleculars de la resistència a antibiòtics.
- Anàlisi del resistoma a la microbiota intestinal.
Novetats tecnològiques
Caracterització dels mecanismes de resistència subjacents a un fenotip mitjançant:
- Tipificació Molecular
- PCR i seqüenciació de gens específics que codifiquen determinants de resistència
- Anàlisi de plasmidis
- Seqüenciació del genoma bacterià (cromosoma i plasmidis)
- Resistoma de la microbiota intestinal