Servei d'Immunologia

Secció d'Immunoresposta i Hipersensibilitat

La secció d'Immunoresposta i Hipersensibilitat és la més recentment incorporada al Servei d'Immunologia del CDB. La secció compta amb 4 àrees d'especialització (Autoimmunitat, Immunoneurologia, Resposta cel·lular a vacunes i virus, i Resposta a fàrmacs, hipersensibilitat i immunoal·lèrgia) i un equip de 7 especialistes en immunologia a càrrec de les mateixes. Donem suport diagnòstic a un gran nombre de disciplines mèdiques i formem part d'equips i unitats multidisciplinars. A més, som referència nacional i internacional a l'àrea d'Immunoneurologia. Incorporem les darreres tecnologies i procediments en immunodiagnòstic per donar el millor servei als nostres pacients i col·laboradors clínics. Addicionalment fem un treball docent i de recerca amb projectes finançats, tant públics com privats.

Àrea d'Immunoneurologia

Detecció d'anticossos davant d'antígens intracel·lulars i de superfície neuronal:

La determinació d'anticossos contra antígens intracel·lulars (onconeuronals clàssics) i de superfície neuronal és una eina de gran utilitat en el diagnòstic de malalties neurològiques immunomediades, com les encefalitis autoimmunes i les síndromes paraneoplàsiques, entre d'altres. El cribratge d'aquests anticossos es fa mitjançant immunohistoquímica sobre cerebel i cervell de rata, respectivament, utilitzant la tècnica d'avidina biotina peroxidada. D´aquesta manera, podem observar la presència d´anticossos a través de la precipitació d´un producte insoluble acolorit. La presència d'anticossos es confirma posteriorment mitjançant assaig cel·lular (CBA) o immunoblot de proteïnes recombinants, segons correspongui. Per al CBA, s'indueix l'expressió d'un antigen d'interès en línies cel·lulars transfectades, cosa que permet la detecció dels autoanticossos mitjançant immunofluorescència indirecta. Els anticossos de superfície neuronal que detectem mitjançant aquestes tècniques són els següents: anti-NMDAR, anti-AMPAR, anti-GABAAR, anti-GABABR, anti-mGluR1, anti-mGluR2, anti-mGluR5, anti-DPPX, anti-IgLON5, anti-Neurexina, anti-LGI1 i anti-CASPR2, entre d'altres. Els anticossos onconeuronals/intracel·lulars més freqüentment detectats són: anti-Hu (ANNA-1), anti-Jo (PCA-1), anti-Ri (ANNA-2), anti-Tr (DNER), anti-CV2 (CRMP5) , anti-Ma2, anti-Amfifisina, anti-SOX1, anti-GFAP, anti-GAD65/67 i anti-AK5.

Real-Time Quaking-Induced Conversion assay (RT-QuIC):

L'assaig de conversió de proteïna priònica induïda per agitació en temps real (RT-QUIC) és usat per al diagnòstic diferencial de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (ECJ). La tècnica es basa en la capacitat que té la proteïna priònica anòmala (PrPSc) present en mostra de líquid cefaloraquidi d'induir el plegament erroni d'una proteïna priònica recombinant PrP generada per tècniques de biologia molecular. Propiciat per la generació de calor i moviment, aquest plegament i agregació de la proteïna és detectat mitjançant l'ús de tioflavina THT, la qual té la capacitat d'unir-se a proteïnes agregades i canviar-ne les propietats d'emissió de fluorescència (excitació a 450 nm i emissió. a 480 nm). La quantitat de proteïna agregada és proporcional a la fluoresceïna emesa. En el cas d'ECJ, l'assaig té una sensibilitat del 91% i una especificitat del 98% i és capaç de detectar femtograms de PrPSC present en una mostra.

Addicionalment, fem servir aquesta mateixa tecnologia per a la detecció de α-sinucleïna en altres malalties neurològiques degeneratives, incloent la malaltia de Parkinson, demència per cossos de Lewy i atròfia multisistèmica (englobades com a sinucleinopaties).
 

Tecnologia Single Molecule Array (SIMOA) Quanterix®: 

La Tecnologia Single Molecule Array (Simoa) Quanterix® es basa en la utilització de boles paramagnètiques recobertes amb anticossos que s'uneixen a una molècula d'interès i es pot detectar a través de la generació d'un producte fluorescent. Aquesta tecnologia ha estat desenvolupada per mesurar una àmplia varietat d'analits en múltiples mostres biològiques, com sèrum, plasma, líquid cefaloraquidi o extractes cel·lulars, podent detectar concentracions de femtograms (fm/mL). Així, ofereix una sensibilitat més gran en comparació amb ELISAs tradicionals. Una de les aplicacions que està guanyant gran importància és la quantificació de ¦neurofilaments lleugers, tant en plasma com en líquid cefaloraquidi. Aquests són components importants del citoesquelet neuronal, el qual proporciona suport estructural als axons. S'ha observat alliberament de neurofilaments després de dany axonal o degeneració neuronal, per la qual cosa la seva detecció ha estat associada amb nombroses malalties neurodegeneratives.

Àrea d'Autoimmunitat

Autonticossos IgG anti-cN-1, anti-Ks, anti-Ha, anti-Zo (Immunoblot):

Els autoAc anticN-1A es detecten en un terç dels pacients amb miositis per cossos d'inclusió (IBM) i en menys del 5% amb altres Miopaties Inflamatòries Idiopàtiques. Un estudi recent va demostrar que els pacients amb IBM anti-cN-1A positius estan inclosos en un subtipus d'IBM més sever.

La detecció dels autoAc IgG anti-Ks, anti-Ha i anti-Zo, dirigits contra RNAt sintetases, s'ha inclòs recentment al catàleg del CDB. Aquests autoAc amplien el ventall d'autoAc antisintetases que identifiquen la síndrome antisintetasa, descrita el 1990. Aquesta síndrome es caracteritza clínicament per presentar debilitat muscular, artritis simètrica, lesions cutànies, febre, fenomen de Raynaud i malaltia pulmonar intersticial.

Autoanticossos IgG/IgM anti-PS/PT (ELISA):

Els autoanticossos antifosfatidilserina/protrombina (PS/PT) es consideren part dels autoanticossos no criteri rellevants en el diagnòstic de la síndrome antifosfolípid (SAF). En els darrers anys, la identificació d'aquests autoanticossos ha contribuït a disminuir la incidència de casos de SAF seronegatiu. La seva avaluació a la pràctica clínica podria ser valuosa per determinar el risc de trombosi en pacients amb antecedents trombòtics o amb lupus eritematós sistèmic.

Anticossos IgG anti-IFN de tipus I i II (ELISA, Luminex i Citometria de flux):

Els interferons de tipus I (α2 i ω) i tipus II (γ) són crucials en la resposta antiviral, antibacteriana i proinflamatòria. Els autoanticossos dirigits contra aquestes citocines es classifiquen dins del grup de les fenocòpies d'errors innats de la immunitat, predisposant a un risc més gran de malalties infeccioses greus, com la COVID-19. A més, recentment s'han associat amb malalties autoimmunes sistèmiques com el lupus eritematós sistèmic, influenciant la patogènia i el curs de la malaltia.

Resposta Immunitària a Fàrmacs, Hipersensibilitat i Immunoal·lèrgia

Estudis cel·lulars d'Hipersensibilitat a Fàrmacs: test d'activació de basòfils i test de proliferació limfocitària:

L'àrea de Resposta Immunitària a Fàrmacs, Hipersensibilitat i Immunoal·lèrgia és responsable de les proves assistencials per al diagnòstic i seguiment de les malalties al·lèrgiques, així com la resposta i monitorització de fàrmacs biològics i teràpies avançades. En els darrers anys aquesta àrea ha aprofundit en la tasca de desenvolupament i implantació del diagnòstic integral de l'al·lèrgia, englobant l'estudi al·lergològic in vitro convencional basat en extractes amb l'estudi basat en components o diagnòstic molecular, així com els estudis funcionals en cèl·lules efectores (test d'activació de basòfils i test de proliferació limfocitaria). Amb aquesta finalitat, utilitzem diverses aproximacions tecnològiques, ja siguin determinacions analítiques individuals, com estudis multiparamètrics de panells al·lèrgens. Sempre amb una visió global del pacient al·lèrgic amb criteris d'optimització i de gestió de recursos. La integració del conjunt de resultats analítics in vitro i de les dades clíniques del pacient és l'eix principal del nostre abordatge assistencial al pacient amb patologia al·lèrgica.

Estudi genètic Hiper alfatriptassèmia:

Amplificació i quantificació del nombre de còpies al·lèliques dels gens TPSAB1 (codifica alfa-triptasa o beta-triptasa) i TPSB2 (codifica beta-triptasa), mitjançant la tècnica de ddPCR (Droplet Digital PCR). La hiperalfatriptasèmia és un tret genètic que resulta de l'excés de còpies de TPSAB1 codificant d'alfa-triptasa. L'estudi està indicat en pacients amb un nivell de triptasa total superior a 8 ng/ml segons descrit a la literatura (Lyons JJ, et al. J Allergy Clin Immunol Pract. 2022).

Àrea de Monitorització de Biològics

Estudis d'immunogenicitat de fàrmacs biològics i seguiment de les poblacions cel·lulars per a la monitorització de l'efecte i la resposta immunològica al pacient de les teràpies immunomoduladores.

Resposta cel·lular a Virus i Vacunes

Amb l'objectiu de mesurar i caracteritzar la resposta dels limfòcits T a diferents virus i vacunes, es realitzen estudis in vitro basats en diferents tècniques com ELISPOT i la citometria de flux.

Evidenciar la resposta immunològica davant del virus i les vacunes és especialment útil en pacients amb immunosupressió en què la serologia és negativa però hi ha una evidència d'infecció viral i/o vacunació, permetent això valorar l'estatus immunològic del pacient i una resposta vacunal completa (immunitat humoral i cel·lular). A més, la monitorització de la resposta cel·lular aporta informació clínica per determinar el risc d'infecció/reactivació i l'habilitat del pacient per fer-hi front.
 

Recerca

L'activitat investigadora de la Secció es basa en la participació dels seus facultatius en grups de recerca IDIBAPS/UB centrats específicament en la recerca en el seu camp de coneixement (“Immunoal·lèrgia Respiratòria Clínica i Experimental (IRCE)", “Patogènesi de les malalties neuronals i autoimmunes" i “Immunogenètica de les respostes autoinflamatòries i immunitàries”) amb projectes finançats públics i privats, però també en la participació en grups de treball i expertesa de societats científiques nacionals i internacionals.

Principals línies de recerca:

• Cerca de noves dianes antigèniques relacionades amb malalties neurològiques immunomediades.
• Optimització de tècniques de laboratori per a detecció d'autoanticossos en malalties neurològiques immunomediades.
• Estudi de biomarcadors en malalties neurodegeneratives.
• Avaluació de biomarcadors diagnòstics en malaltia pulmonar intersticial associada a autoimmunitat.
• Cerca de nous marcadors diagnòstics en colangitis biliar primària.
• Ús de tècniques avançades per a la quantificació de cèl·lules productores d'anticossos antigenoespecífiques.
• Cerca de nous marcadors diagnòstics a la malaltia al·lèrgica, en concret al·lèrgia alimentària i hipersensibilitat a fàrmacs.
• Estudi dels mecanismes implicats a l'al·lèrgia alimentària en context de cofactor.
• Identificar els mecanismes subjacents a les reaccions d'hipersensibilitat a medicaments i els patrons i biomarcadors de resposta a la desensibilització.
• Desenvolupar noves eines per al diagnòstic i el seguiment in vitro de l'al·lèrgia, així com optimitzar les aproximacions actuals.
• IgE i disregulació immunològica.
• Optimització de tècniques de laboratori per a detecció de la resposta cel·lular T específica.

Docència

Participem de manera activa a la formació de residents BIR, FIR, MIR del servei, així com altres residents i especialistes procedents d'altres centres de Catalunya, Espanya i internacionals.

La secció participa en diferents formacions de postgrau impartint diferents assignatures amb contingut sobre el sistema immunològic.

Equip

Dra. Mariona Pascal (Cap de secció)

Autoimmunidad:
Dra. Estíbaliz Ruiz
Mario Framil

Immunoneurologia:
Dra. Raquel Ruiz
Dra. Laura Naranjo

Resposta cel·lular a virus i a vacunes:
Dra. Natalia Egri

Resposta a fàrmacs, hipersensibilitat i immunoal·lèrgia:
Dra. Mariona Pascal
María Lasa