Microscopi confocal ex-vivo de fusió com a eina complementaria al diagnòstic histopatològic
Línea de investigación
Miriam Cuatrecasas Freixas
Facultativa Secció de Patologia Toràcica, Digestiva i Metabòlica, Anatomia patològica, CDB
Adriana García Herrera
Cap secció de Patologia Mèdic-Quirúrgica, Dermatopatologia i Neuropatologia, Anatomia patològica, CDB
María Blanca González Farré
Facultativa secció Patologia Genitourinària i Perinatal, Anatomia patològica, CDB
Jaume Ordi Maja
Facultatiu secció Patologia Genitourinària i Perinatal, Anatomia patològica, CDB
Sandra López Prades
Doctoranda, FCRB-IDIBAPS
Presentació
Problema
Per a un diagnòstic histopatològic complert en molts casos es requereixen tincions especials, immunohistoquímiques o anàlisis moleculars per a subtipificar patologies i poder donar als pacients un tractament més personalitzat. Totes aquestes proves requereixen de talls de teixit addicionals, i en molts casos, degut a la mida reduïda de les mostres, no es poden obtenir els necessaris per a poder cobrir el panell que es realitza de rutina a una malaltia determinada, derivant en la realització de biòpsies addicionals als pacients per a poder finalitzar els estudis de la seva malaltia.
D’altra banda, al servei d’Anatomia Patològica es realitza l’estudi de mostres urgents, que requereixen diagnòstics ràpids per a guiar el tractament quirúrgic. Tot i que el procediment actual, de estudi de mostres en congelació, és un procediment ràpid, segons la composició de la mostra, es poden donar dificultats tècniques que retardin el temps de resposta a quiròfan.
Aproximació
El microscopi confocal ex-vivo de fusió ofereix la capacitat d'obtenir imatges detallades de les mostres de teixit amb una resolució microscòpica a temps real i sense desgast del teixit. Això permet als patòlegs examinar múltiples capes del teixit sense necessitat de fer talls addicionals, preservant així la integritat de la mostra per a anàlisis posteriors. Aquesta tecnologia proporciona una representació tridimensional precisa de l’arquitectura tissular i facilita la identificació de característiques morfològiques.
Al servei d’Anatomía Patològica, un grup multidisciplinar, format per patòlegs i patològues, una biomèdica, citotècnics i tècnics especialistes en Anatomia Patològica, estudien la correlació de les imatges i diagnòstics obtinguts per microscopia confocal i les obtingudes pel mètode convencional Hematoxilina-eosina, per a demostrar la seva factibilitat en les diferents àrees de la patologia.
Impacte
La utilització d’aquesta tecnologia, en mostres petites augmentaria la seva rentabilitat, degut a que no requereix la realització de talls histològics per a poder obtenir una imatge semblant a la Hematoxilina-eosina convencional, permetent la realització de totes les tècniques complementàries (immunohistoquímiques o moleculars) sense necessitat de tornar a biopsiar al pacient per falta de material.
Tanmateix, la mínima preparació que requereixen les mostres per a poder ser observades amb el microscopi confocal ex-vivo de fusió, podria reduir el temps de resposta a quiròfan, en les biòpsies intraoperatòries, reduint així el temps que el pacient passa anestesiat a quiròfan, esperant la resposta per part d’Anatomia Patològica.
Membres de l'equip
Secció de Patologia Toràcica, Digestiva i Metabòlica
Alba Díaz Lorca
Iván Archilla Sanz
Míriam Cuatrecasas Freixas
Carla Fuster Anglada
Daniel Martínez Hernández
Maite Rodrigo Calbo
Secció de Patologia Mèdic-Quirúrgica, Dermatopatologia i Neuropatologia
Adriana García Herrera
Raquel Albero González
Secció de Patologia Genitourinària i Perinatal
María Blanca González Farré
Jaume Ordi Maja
Adela Saco Álvarez
Esther Sanfeliu Torres
Natalia Rakislova
Doctoranda
Sandra López Prades (FCRB-IDIBAPS)
Titulada Superior
Lorena Marimón Pérez de Villar
Tècnic d'AP
Naiara Vega, Silvia Alós
Esther Barnadas Solé (FCRB-IDIBAPS)
Publicacions
Villarreal JZ, Pérez-Anker J, Puig S, Xipell M, Espinosa G, Barnadas E, Larque AB, Malvehy J, Cervera R, Pereira A, Martinez-Pozo A, Quintana LF, García-Herrera A. Ex vivo confocal microscopy detects basic patterns of acute and chronic lesions using fresh kidney samples. Clin Kidney J. 2023 Jan 27;16(6):1005-1013. doi: 10.1093/ckj/sfad019. PMID: 37260998; PMCID: PMC10229294.
Guerrero JA, Pérez-Anker J, Fernández-Esparrach G, Archilla I, Diaz A, Lopez-Prades S, Rodrigo-Calvo M, Lahoz S, Camps J, Puig S, Malvehy J, Cuatrecasas M. Ex vivo Fusion Confocal Microscopy of Colorectal Polyps: A Fast Turnaround Time of Pathological Diagnosis. Pathobiology. 2021;88(6):392-399. doi: 10.1159/000517190. Epub 2021 Aug 18. PMID: 34407541.
Villarreal JZ, Pérez-Anker J, Puig S, Pellacani G, Solé M, Malvehy J, Quintana LF, García-Herrera A. Ex vivo confocal microscopy performs real-time assessment of renal biopsy in non-neoplastic diseases. J Nephrol. 2021 Jun;34(3):689-697. doi: 10.1007/s40620-020-00844-8. Epub 2020 Sep 2. PMID: 32876939.
Altres línies estratègiques de recerca
Desenvolupament d'un panell de seqüenciació massiva (NGS) a leucèmia limfocítica crònica.
Els càncers de vulva independents de VPH semblen ser més agressius que els tumors associats al VPH i, dins dels tumors VPH-independents, aquells amb alteracions de p53 semblen tenir més agressivitat. Infeliçment, són pràcticament inexistents els estudis en què s'analitzin i es comparin les característiques moleculars d'aquests tumors.
El carcinoma colorectal en estadis inicials pot tenir micrometàstasi als ganglis limfàtics, no detectables mitjançant l’anàlisi histològic convencional.
El servei d'Anatomia Patològica està en constant actualització i innovació. La implementació de noves tecnologies complementàries al diagnòstic convencional s'estudia activament per a proporcionar els millors diagnòstics als nostres pacients.
Les malalties minoritàries d’origen genètic representen actualment greus problemes de salut. El nostre grup aborda aquesta qüestió des d'una perspectiva multidisciplinar per millorar el diagnòstic i el seu tractament.
Una resposta inflamatòria excessiva juga un paper clau en el desenvolupament de les complicacions hepàtiques. El nostre laboratori investiga com combatre aquesta inflamació promovent la formació de lípids que promouen la resolució de la inflamació.
Actualment, una de cada cinc parelles pateix problemes de fertilitat. El nostre grup, aborda aquesta qüestió principalment des del punt de vista del factor masculí, i des de un punt de vista multi-òmic amb l'objectiu de descobrir els mecanismes fonamentals necessaris per a la fertilitat masculina i identificar noves causes moleculars de la infertilitat.
Determinades malalties hematològiques, com són les leucèmies i limfomes, són malalties greus que poden aparèixer a totes les edats i la prevalença de les quals augmenta amb l'edat.
Les neoplàsies humanes i les malalties inflamatòries tenen uns mecanismes genètics i moleculars implicats en el seu desenvolupament i progressió que es poden conèixer mitjançant tècniques moleculars i digitals aplicades als teixits.
El grup treballa per entendre els mecanismes moleculars implicats en el desenvolupament i la progressió de les neoplàsies limfoides.
Les malalties metabòliques hereditàries (MMH) són malalties rares monogèniques que afecten el metabolisme causant una alta morbimortalitat. Els avenços tecnològics permeten identificar noves patologies i biomarcadors. No es disposa de tractament per a totes les MMH, per la qual cosa es requereix la recerca de noves teràpies.
Els gens (base del funcionament dels organismes vius) també defineixen el sistema immunitari i, per tant, també la majoria de malalties humanes.
Els gens (base del funcionament dels organismes vius) també defineixen el sistema immunitari i, per tant, també la majoria de malalties humanes.
Els gens (base del funcionament dels organismes vius) també defineixen el sistema immunitari i, per tant, també la majoria de malalties humanes.
Els tractaments davant de patògens com el VIH, virus de les hepatitis, virus de la grip o citomegalovirus poden veure's afectats pel desenvolupament de mutacions virals que confereixen resistència a un determinat fàrmac o grup de fàrmacs.
Actualment, la supervivència dels pacients trasplantats de fetge als cinc anys és entre un 70%-80%. Una esperança que, en gran mesura, està condicionada pels efectes de l'envelliment i el tractament immunosupressor.
Les malalties hepàtiques i cardíaques representen actualment greus problemes de salut. El nostre grup aborda aquesta qüestió des d'una perspectiva multifactorial, utilitzant la biologia molecular, la recerca en biomarcadors sanguinis i la nanomedicina per a identificar eines diagnostiques i terapèutiques en aquestes malalties.